dilluns, 6 de febrer del 2006

La biblioteca escolar

M’ha semblat necessari aturar-me a reflexionar sobre les dades extretes d’una enquesta feta al professorat sobre l’ús de la biblioteca escolar per part del professorat i l’alumnat a les escoles d’Educació Primària. (veure Cuadernos de Pedagogía, núm: enero 2006).
S’entén com a biblioteca escolar un centre de recursos no només de tipus escrits sinó també digitals per tal d’accedir al món de la informació, i dotada de materials diversos (cd, projector, ...) i espais per dur a terme la tasca educativa. Cal recordar que no és només un espai on cercar i llegir llibres (alumnes) o fer reunions de cicle (professorat). Bé doncs, tenint en compte aquest espai com una porta oberta al coneixement les conclusions de l’enquesta són alarmants.
Sembla ser que només el 9,8% del professorat desenvolupa activitats pels alumnes que promoguin l’ús de la biblioteca, enfront del 76% de professors que diuen utilitzar preferentment i majoritàriament el llibre de text.
Aquestes dades m’han semblat prou indicadores i significatives per denunciar el model d’ensenyament i aprenentatge que hi ha avui en dia a les aules. Com és possible que el/la mestra adopti aquesta postura tan còmode i poc productiva com és seguir un llibre sense tenir en compte la diversitat i quantitat de recursos que té al seu abast? La feina del/la mestra és planificar, dissenyar i dur a la pràctica la seva tasca educativa, i això pot incloure un llibre de text, és clar, però també l’ha de completar creant i aprofitant tot el que l’entorn li ofereix per tal d’oferir a l’alumne infinites oportunitats per aprendre.
Si ajudem als alumnes a usar diversitat de recursos que l’escola, el barri i la ciutat li ofereix, esdevindran persones actives i implicades en la seva educació i arribaran a ser persones crítiques i reflexives.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no sóc profe, eh, però penso que hi ha diverses raons: poca formació del professorat (quanta gent no tan jove no saps moure's per internet?), poc temps per preparar-ho (és més fàcil i ràpid seguir un llibre de text), la pressió per acabar un temari en un trimestre, anualment?...

Una pregunta pels profes: rebeu pressions de les editorials pels llibres de text? Em penso que són una gran font d'ingressos, els llibres de text, cada anya per les editorials... a sobre els hem de canviar cada any!!

Airun

Jacob Marcé ha dit...

M'agradaria contribuir a la teva nova singladura, com no, amb un vell aforisme que ens descobreix que això que avui ens sembla tant nou i avançat -el nou paradigma educacional centrat en l'aprenentatge significatiu de l'alumne- ja existia fa milers i milers d'anys, i és, d'altra banda, com va començar una altra singladura encara més important: la de la humanitat"

"M'ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre" Confuci

Les noves tecnologies, en les que estan tant avesats els nostres joves, són un exemple clar d'aquest sistema d'aprenentatge. És un sistema basat en l'experimentació, el risc i l'error. Només cal fer un experiment. Regalem a una persona de 15 i a una de 35 un nou gatget digital. El segon obre la caixa agafa el llibre, busca al sumari l'idioma desitjat i llegeix les instruccions d'ús. El primer agafa l'aparell tanca la caixa i comença a experimentar, a tocar els botonets, etc..

Aquesta segona forma d'aprenentatge encaixaria amb un dels meus aforismes preferits.

"No matter, try again, fall again, fall better" Brecht

Finalment hi hauria una tercera forma. Aquesta és la millor. Ja la sabeu, no?

Lola Cordero i Masdéu ha dit...

Certament el problema és la formació del professorat. Molts mestres es creuen que exercir aquesta professió és obrir un llibre i llegir-lo a la classe. Ser mestre vol dir crear, investigar, dissenyar, innovar, arriscar-se, cercar noves metodologies d'ensenyament i aprenentatge per tal d'arribar a tots el alumnes.
No es tracta només d'adquirir continguts per part dels alumnes sinó també desenvolupar altres capacitats: cognitives, socials, inter/intrapersonals, etc.
I sí, el llibre de text és un negoci.
M'ha agradat molt la cita de Confuci, gràcies amic Groenlandson.
Lola