El model educatiu estatutari

Jo també vull fer la meva crítica a l’Estatut fixant-me en l’àmbit de l’educació.
Com ja sabem s’han retallat molts aspectes però vull fer especial èmfasi en els darrers canvis en matèria d’ensenyament. Més concretament en l’article 21 de l’Estatut, la primera redacció del 8.07.06 i el canvis que apareixen en la redacció del 30.09.06. (veure revista Guix, núm. 321)
En tot l’article 21 hi ha canvis importants que s’han de considerar però voldria aturar-me en el punt 21.1 que diu el següent: “Totes les persones tenen dret a l’ensenyament públic i de qualitat i accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu que garanteixi aquest dret i en el qual l’ensenyament públic és laic.” (8.07.06)
En la redacció final del mes de setembre apareix: “ Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.” I s’afegeix el punt 2.2 on es diu que els pares tenen garantit el dret perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral en les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
M’indigna que el model educatiu públic encara ara, hagi d’oferir formació religiosa per aquells alumnes els pares dels quals ho demanin. Ser creient, sigui quina sigui la religió, és una decisió personal (tot i que són els pares que ho decideixen i no pas el fills) i significa creure en unes idees d’un determinat grup social que no tenen res a veure amb l’educació que s’hauria de donar a les escoles. El dogmatisme no ha d’entrar mai dins l’escola ja que la funció social d’aquesta és precisament educar a persones reflexives i crítiques amb la societat que els envolta. Amb la religió només s’aconsegueix ensinistrar a persones per tal d’obtenir mers subjectes passius i aïllats del món real.
Personalment crec que ha estat un greu error canviar aquest primer punt de l’article 21 i sobretot em sap molt greu que es tingui tanta por des de les files d’alguns partits polítics que es diuen d’esquerres per dir en veu alta: fora la religió de l’escola pública. Qui vulgui aquesta formació que porti als seus fills en escoles privades que ofereixen aquest servei i que ho paguin de la seva butxaca.
I finalment, també vull destacar la desaparició del text “el dret de totes les persones a l’ensenyament públic” en la redacció final de l’article. L’estat ha de garantir per sobre de tot una educació pública i laica, el fet de treure el terme públic diu molt del model de país que volem construir. L’educació és la base d’un país obert al món, avançat i culte i, tothom, absolutament tothom ha de tenir el dret com a ciutadà d’accedir-hi.
Deixem les creences religioses en un àmbit personal, siusplau.