Ja fa dies que la Marta Mata ens va deixar però mai no es prou tard per recordar una gran pedagoga i la seva formidable tasca en el camp de la pedagogia a les escoles catalanes.
Des del meu petit espai de reflexió vull donar-li les gràcies per lluitar i sobretot per creure en una nova i millor visió de l'educació a les escoles.
Tot recordant, faig un cop d'ull a l'àlbum de fotos que hi ha a casa els meus pares i allà la trobo, en una fotografia al costat del meu pare en un míting del PSC, a Castellterçol.
Jo no et vaig conèixer, però m'hagués agradat molt.
dimarts, 22 d’agost del 2006
dilluns, 20 de febrer del 2006
El model educatiu estatutari
Jo també vull fer la meva crítica a l’Estatut fixant-me en l’àmbit de l’educació.
Com ja sabem s’han retallat molts aspectes però vull fer especial èmfasi en els darrers canvis en matèria d’ensenyament. Més concretament en l’article 21 de l’Estatut, la primera redacció del 8.07.06 i el canvis que apareixen en la redacció del 30.09.06. (veure revista Guix, núm. 321)
En tot l’article 21 hi ha canvis importants que s’han de considerar però voldria aturar-me en el punt 21.1 que diu el següent: “Totes les persones tenen dret a l’ensenyament públic i de qualitat i accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu que garanteixi aquest dret i en el qual l’ensenyament públic és laic.” (8.07.06)
En la redacció final del mes de setembre apareix: “ Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.” I s’afegeix el punt 2.2 on es diu que els pares tenen garantit el dret perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral en les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
M’indigna que el model educatiu públic encara ara, hagi d’oferir formació religiosa per aquells alumnes els pares dels quals ho demanin. Ser creient, sigui quina sigui la religió, és una decisió personal (tot i que són els pares que ho decideixen i no pas el fills) i significa creure en unes idees d’un determinat grup social que no tenen res a veure amb l’educació que s’hauria de donar a les escoles. El dogmatisme no ha d’entrar mai dins l’escola ja que la funció social d’aquesta és precisament educar a persones reflexives i crítiques amb la societat que els envolta. Amb la religió només s’aconsegueix ensinistrar a persones per tal d’obtenir mers subjectes passius i aïllats del món real.
Personalment crec que ha estat un greu error canviar aquest primer punt de l’article 21 i sobretot em sap molt greu que es tingui tanta por des de les files d’alguns partits polítics que es diuen d’esquerres per dir en veu alta: fora la religió de l’escola pública. Qui vulgui aquesta formació que porti als seus fills en escoles privades que ofereixen aquest servei i que ho paguin de la seva butxaca.
I finalment, també vull destacar la desaparició del text “el dret de totes les persones a l’ensenyament públic” en la redacció final de l’article. L’estat ha de garantir per sobre de tot una educació pública i laica, el fet de treure el terme públic diu molt del model de país que volem construir. L’educació és la base d’un país obert al món, avançat i culte i, tothom, absolutament tothom ha de tenir el dret com a ciutadà d’accedir-hi.
Deixem les creences religioses en un àmbit personal, siusplau.
Com ja sabem s’han retallat molts aspectes però vull fer especial èmfasi en els darrers canvis en matèria d’ensenyament. Més concretament en l’article 21 de l’Estatut, la primera redacció del 8.07.06 i el canvis que apareixen en la redacció del 30.09.06. (veure revista Guix, núm. 321)
En tot l’article 21 hi ha canvis importants que s’han de considerar però voldria aturar-me en el punt 21.1 que diu el següent: “Totes les persones tenen dret a l’ensenyament públic i de qualitat i accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu que garanteixi aquest dret i en el qual l’ensenyament públic és laic.” (8.07.06)
En la redacció final del mes de setembre apareix: “ Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.” I s’afegeix el punt 2.2 on es diu que els pares tenen garantit el dret perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral en les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
M’indigna que el model educatiu públic encara ara, hagi d’oferir formació religiosa per aquells alumnes els pares dels quals ho demanin. Ser creient, sigui quina sigui la religió, és una decisió personal (tot i que són els pares que ho decideixen i no pas el fills) i significa creure en unes idees d’un determinat grup social que no tenen res a veure amb l’educació que s’hauria de donar a les escoles. El dogmatisme no ha d’entrar mai dins l’escola ja que la funció social d’aquesta és precisament educar a persones reflexives i crítiques amb la societat que els envolta. Amb la religió només s’aconsegueix ensinistrar a persones per tal d’obtenir mers subjectes passius i aïllats del món real.
Personalment crec que ha estat un greu error canviar aquest primer punt de l’article 21 i sobretot em sap molt greu que es tingui tanta por des de les files d’alguns partits polítics que es diuen d’esquerres per dir en veu alta: fora la religió de l’escola pública. Qui vulgui aquesta formació que porti als seus fills en escoles privades que ofereixen aquest servei i que ho paguin de la seva butxaca.
I finalment, també vull destacar la desaparició del text “el dret de totes les persones a l’ensenyament públic” en la redacció final de l’article. L’estat ha de garantir per sobre de tot una educació pública i laica, el fet de treure el terme públic diu molt del model de país que volem construir. L’educació és la base d’un país obert al món, avançat i culte i, tothom, absolutament tothom ha de tenir el dret com a ciutadà d’accedir-hi.
Deixem les creences religioses en un àmbit personal, siusplau.
dilluns, 6 de febrer del 2006
La biblioteca escolar
M’ha semblat necessari aturar-me a reflexionar sobre les dades extretes d’una enquesta feta al professorat sobre l’ús de la biblioteca escolar per part del professorat i l’alumnat a les escoles d’Educació Primària. (veure Cuadernos de Pedagogía, núm: enero 2006).
S’entén com a biblioteca escolar un centre de recursos no només de tipus escrits sinó també digitals per tal d’accedir al món de la informació, i dotada de materials diversos (cd, projector, ...) i espais per dur a terme la tasca educativa. Cal recordar que no és només un espai on cercar i llegir llibres (alumnes) o fer reunions de cicle (professorat). Bé doncs, tenint en compte aquest espai com una porta oberta al coneixement les conclusions de l’enquesta són alarmants.
Sembla ser que només el 9,8% del professorat desenvolupa activitats pels alumnes que promoguin l’ús de la biblioteca, enfront del 76% de professors que diuen utilitzar preferentment i majoritàriament el llibre de text.
Aquestes dades m’han semblat prou indicadores i significatives per denunciar el model d’ensenyament i aprenentatge que hi ha avui en dia a les aules. Com és possible que el/la mestra adopti aquesta postura tan còmode i poc productiva com és seguir un llibre sense tenir en compte la diversitat i quantitat de recursos que té al seu abast? La feina del/la mestra és planificar, dissenyar i dur a la pràctica la seva tasca educativa, i això pot incloure un llibre de text, és clar, però també l’ha de completar creant i aprofitant tot el que l’entorn li ofereix per tal d’oferir a l’alumne infinites oportunitats per aprendre.
Si ajudem als alumnes a usar diversitat de recursos que l’escola, el barri i la ciutat li ofereix, esdevindran persones actives i implicades en la seva educació i arribaran a ser persones crítiques i reflexives.
S’entén com a biblioteca escolar un centre de recursos no només de tipus escrits sinó també digitals per tal d’accedir al món de la informació, i dotada de materials diversos (cd, projector, ...) i espais per dur a terme la tasca educativa. Cal recordar que no és només un espai on cercar i llegir llibres (alumnes) o fer reunions de cicle (professorat). Bé doncs, tenint en compte aquest espai com una porta oberta al coneixement les conclusions de l’enquesta són alarmants.
Sembla ser que només el 9,8% del professorat desenvolupa activitats pels alumnes que promoguin l’ús de la biblioteca, enfront del 76% de professors que diuen utilitzar preferentment i majoritàriament el llibre de text.
Aquestes dades m’han semblat prou indicadores i significatives per denunciar el model d’ensenyament i aprenentatge que hi ha avui en dia a les aules. Com és possible que el/la mestra adopti aquesta postura tan còmode i poc productiva com és seguir un llibre sense tenir en compte la diversitat i quantitat de recursos que té al seu abast? La feina del/la mestra és planificar, dissenyar i dur a la pràctica la seva tasca educativa, i això pot incloure un llibre de text, és clar, però també l’ha de completar creant i aprofitant tot el que l’entorn li ofereix per tal d’oferir a l’alumne infinites oportunitats per aprendre.
Si ajudem als alumnes a usar diversitat de recursos que l’escola, el barri i la ciutat li ofereix, esdevindran persones actives i implicades en la seva educació i arribaran a ser persones crítiques i reflexives.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)