Llegeixo en un article de "El País", "EL bofetón aún tiene defensores", que la bufetada és, per alguns, un recurs per educar els seus fills. Personalment no crec que aquest acte físic sigui pedagògic tal i com ens diu Fernando Savater a l'article, i no comparteixo la idea que la bufetada s'entengui com un recurs educatiu. Si volem transmetre un valors als nostres fills i alumnes per tal de construir una societat en la qual el respecte, la solidaritat i la igualtat prevalguin per damunt del despreci, la nostra actitud ha de ser respectuosa vers ells perquè entenguin i s'adonin que, per resoldre un conflicte la violència no hi té cabuda. Entenc l'ús de la bufetada com una despreocupació per educar els fills, algú que llença la tovallola i ja no parla d'educació sinó que utilitza la violència perquè ha fracassat a l'hora de buscar i trobar altres recursos, ara sí, pedagògics com el diàleg per establir unes normes i respectar-les.
Em limito a escriure la definició de "bufetada" que trobo al Gran Diccionari de la Llengua Catalana:
donar una bufetada (a algú) fig Fer-li un gran menyspreu.
Això no és el que jo entenc per educar.
4 comentaris:
No m'estranya que el Fernando Savater trobi que la bufetada és pedagògica.
Va en la seva línia política.
He llegit l'article i em sembla que el Fernando Savater no li atorga a la bufetada cap valor pedagògic.
Si no recordo malament el que sí pot rebre una bufetada (eufemisme de bomba lapa o tir en la nuca)per defensar les seves idees polítiques democràticament és precisament el Fernando Savater. Però es clar, com que no ens agraden, ara resulta que és ell el defensor de la violència.
No cal estar d'acord amb les idees dels que estan amenaçats però és de justícia no caure en l'error d'oblidar-nos qui està en el punt de mira.
Escric textualment les paraules de Fernando Savater citades a l'article: "...Uno puede dar un bofetón como punto final a algo, a un conflicto, y puede ser pedagógico".
Jo no em poso ni molt menys en les seves idees polítiques (que respecto) ni tampoc relaciono el que ell ens diu amb la situació preocupant en que es troba per ser punt de mira d'ETA. Simplement parlo d'educació i no de política. Personalment, no crec que sigui pedagògic donar una bufetada, jo entenc per pedagògic aquella acció en la qual la paraula n'és la mediadora.
Em disculpo pel comentari polític: m'he deixat dur per la rauxa del moment i he fet una diatriba lacedemònica massa enverinada.
Deixant doncs de banda la política, no m'ha sorprès de Savater que defensi la bufetada com a argument pedagògic perquè penso que lliga amb la seva línia de pensament cívic (almenys la que conec dels mèdia, reconec que no n'he llegit cap obra).
I condemno que alguns brètols vulguin respondre la seva línia de pensament cívic amb la violència sòrdida no emparada per l'Estat. És condició necessària per a la vida civilitzada que l'exercici de la violència sigui restringit als aparells de l'Estat.
Publica un comentari a l'entrada