Llegeixo en un article de "El País", "EL bofetón aún tiene defensores", que la bufetada és, per alguns, un recurs per educar els seus fills. Personalment no crec que aquest acte físic sigui pedagògic tal i com ens diu Fernando Savater a l'article, i no comparteixo la idea que la bufetada s'entengui com un recurs educatiu. Si volem transmetre un valors als nostres fills i alumnes per tal de construir una societat en la qual el respecte, la solidaritat i la igualtat prevalguin per damunt del despreci, la nostra actitud ha de ser respectuosa vers ells perquè entenguin i s'adonin que, per resoldre un conflicte la violència no hi té cabuda. Entenc l'ús de la bufetada com una despreocupació per educar els fills, algú que llença la tovallola i ja no parla d'educació sinó que utilitza la violència perquè ha fracassat a l'hora de buscar i trobar altres recursos, ara sí, pedagògics com el diàleg per establir unes normes i respectar-les.
Em limito a escriure la definició de "bufetada" que trobo al Gran Diccionari de la Llengua Catalana:
donar una bufetada (a algú) fig Fer-li un gran menyspreu.
Això no és el que jo entenc per educar.
