Per ser agents implicats directament d’aquesta nostra societat canviant, a tots, crec que us poden interessar aquestes reflexions que tinc ganes de compartir amb vosaltres i fer-vos cinc cèntims del perquè de la vaga de mestres i professors del proper dijous 19 de març.
En primer lloc, dir-vos que, com potser ja sabeu, s’està elaborant la Llei d’Educació de Catalunya. Aquesta llei, ens permetrà establir les bases d’una llei de país, fet molt important per construir una societat diversa sense oblidar la nostra cultura i la nostra llengua. Sense oblidar l’educació en valors i normes per formar ciutadans respectuosos, en definitiva, bones persones.
Des del meu punt de vista una Llei com aquesta ha de tenir el consens de totes les persones implicades, això vol dir, professionals de l’educació (mestres i professors) i els agents socials presents en els Consells Escolars, així com l’equip de govern.
Aquest dijous sortim al carrer perquè aquest consens, com potser ja sabeu, no és real. Fins i tot dins de l’equip de govern, una branca del tripartit ha presentat un munt d’esmenes a aquesta llei. Però parlem de nosaltres, els mestres i professors. Nosaltres no ens manifestem per un possible canvi en l’horari escolar (tots n’haureu sentit a parlar darrerament), més aviat per la “ manera de fer d’aquest conseller”, que, des del meu punt de vista, no coneix a fons la realitat de les escoles, i “tira pel dret” amb les decisions que pren.
Em manifesto perquè aquesta llei nostra, de país, seguirà subvencionant amb diners públics a les escoles que segreguen els nens, moltes d’elles religioses. Enlloc d’invertir aquests diners en escoles públiques amb molta falta de recursos.
Em manifesto perquè aquesta llei nostra, de país, no obliga a les escoles concertades a acceptar, equitativament amb la pública, alumnes de diverses procedències, provocant així que moltes escoles públiques catalanes siguin literalment “guetos”, amb tot el que això implica: falta de recursos humans i materials i sobretot el desprestigi de l’escola. Sense tenir en compte a tots els professionals que ideen, creen i creuen en una educació de qualitat.
Em manifesto perquè aquesta conselleria d’Educació, no ha previst la falta de mestres, i any rere any, a moltes escoles comença el curs amb un buit de dos o tres professors.
Em manifesto perquè aquesta llei no recull cap de les mesures que necessiten els centres públics, augment de pressupostos, disminució d’alumnes per aula i més professorat per atendre l’alumnat amb més dificultats.
Jo entenc per Llei d’Educació de País aquella que té en compte totes les escoles, públiques i concertades, però sobretot públiques. La llei ha de garantir una educació pública de qualitat, un interès visible sobre l’escola pública dotant-la de bons professionals, de recursos i sobretot de prestigi. Una escola amb més autonomia, sí, però també una llei que tingui en compte aquells centres que requereixen més recursos i esforços per part de l’administració. Equips docents establerts i fixes per engegar projectes d’innovació, equips docents motivats perquè la nostra professió, tal i com diu en Gregori Luri a “L’Escola contra el món”:
“La professió de mestre no és doncs, una professió més entre els milers de professions d’un país. Ocupa un lloc central en la vida d’una nació. Mai no hauríem d’oblidar això, que és tan elemental. Ho hauríem de tenir tots presents sempre, i especialment els mestres i les nacions”.
