dijous 19 de novembre de 2009

La segregació escolar

Fa unes setmanes vaig assistir a una de les conferències que la Fundació Jaume Bofill conjuntament amb la UOC ofereixen des de Debats d'Educació.

El resum de la conferència i les idees generals plantejades pel convidat Vincent Dupriez, i els assistents les podeu trobar a la UOC.

El pròxim debat serà el proper 2 de desembre, a l'auditori del Macba, a càrrec de Mats Ekholm, Professor i director del grup de recerca en desenvolupament i socialització a les escoles a la Universitat de Karlstad.

El tema de la conferència és molt interessant, Responsabilitat, autonomia i avaluació dels centres educatius. En relació amb aquest tema, vull destacar que, en la conferència sobre la segregació escolar, Vincent Dupreiz va ressaltar la necessitat de valorar les conseqüències de l'autonomia de centre. Ja que actualment, en països com Bèlgica o Anglaterra on les escoles públiques gaudeixen d'autonomia des de fa temps, s'està replantejant aquest debat ja que sembla ser que no és garantia de millora en la qualitat de l'educació.

Interessant reflexió que hauríem de fer, tenint en compte que la paraula que sentim més quan parlem de la nova LEC és, precisament, autonomia de centre.




dimarts 17 de març de 2009

Una Llei de País

Per ser agents implicats directament d’aquesta nostra societat canviant, a tots, crec que us poden interessar aquestes reflexions que tinc ganes de compartir amb vosaltres i fer-vos cinc cèntims del perquè de la vaga de mestres i professors del proper dijous 19 de març.
En primer lloc, dir-vos que, com potser ja sabeu, s’està elaborant la Llei d’Educació de Catalunya. Aquesta llei, ens permetrà establir les bases d’una llei de país, fet molt important per construir una societat diversa sense oblidar la nostra cultura i la nostra llengua. Sense oblidar l’educació en valors i normes per formar ciutadans respectuosos, en definitiva, bones persones.
Des del meu punt de vista una Llei com aquesta ha de tenir el consens de totes les persones implicades, això vol dir, professionals de l’educació (mestres i professors) i els agents socials presents en els Consells Escolars, així com l’equip de govern.
Aquest dijous sortim al carrer perquè aquest consens, com potser ja sabeu, no és real. Fins i tot dins de l’equip de govern, una branca del tripartit ha presentat un munt d’esmenes a aquesta llei. Però parlem de nosaltres, els mestres i professors. Nosaltres no ens manifestem per un possible canvi en l’horari escolar (tots n’haureu sentit a parlar darrerament), més aviat per la “ manera de fer d’aquest conseller”, que, des del meu punt de vista, no coneix a fons la realitat de les escoles, i “tira pel dret” amb les decisions que pren.
Em manifesto perquè aquesta llei nostra, de país, seguirà subvencionant amb diners públics a les escoles que segreguen els nens, moltes d’elles religioses. Enlloc d’invertir aquests diners en escoles públiques amb molta falta de recursos.
Em manifesto perquè aquesta llei nostra, de país, no obliga a les escoles concertades a acceptar, equitativament amb la pública, alumnes de diverses procedències, provocant així que moltes escoles públiques catalanes siguin literalment “guetos”, amb tot el que això implica: falta de recursos humans i materials i sobretot el desprestigi de l’escola. Sense tenir en compte a tots els professionals que ideen, creen i creuen en una educació de qualitat.
Em manifesto perquè aquesta conselleria d’Educació, no ha previst la falta de mestres, i any rere any, a moltes escoles comença el curs amb un buit de dos o tres professors.
Em manifesto perquè aquesta llei no recull cap de les mesures que necessiten els centres públics, augment de pressupostos, disminució d’alumnes per aula i més professorat per atendre l’alumnat amb més dificultats.

Jo entenc per Llei d’Educació de País aquella que té en compte totes les escoles, públiques i concertades, però sobretot públiques. La llei ha de garantir una educació pública de qualitat, un interès visible sobre l’escola pública dotant-la de bons professionals, de recursos i sobretot de prestigi. Una escola amb més autonomia, sí, però també una llei que tingui en compte aquells centres que requereixen més recursos i esforços per part de l’administració. Equips docents establerts i fixes per engegar projectes d’innovació, equips docents motivats perquè la nostra professió, tal i com diu en Gregori Luri a “L’Escola contra el món”:
La professió de mestre no és doncs, una professió més entre els milers de professions d’un país. Ocupa un lloc central en la vida d’una nació. Mai no hauríem d’oblidar això, que és tan elemental. Ho hauríem de tenir tots presents sempre, i especialment els mestres i les nacions”.

dijous 12 de febrer de 2009

Darwin a l'escola


Avui 12 de febrer podria haver sigut un dia especial a les escoles, i no pas per la falta de mestres a primera hora de la tarda, sinó perquè tal dia com avui ,ara fa 200 anys, va néixer el naturalista anglès Charles Darwin. Tinc l’esperança que algunes escoles catalanes hauran dedicat la setmana, o potser només un dia a recordar el viatge de Darwin a bord del Beagle i els seus estudis sobre l’evolució de les espècies.

No accepto la presència de la religió a l’escola i menys encara passar de llarg aquesta efemèride.

Si proclamem i defensem una educació de qualitat, sisplau, posem a l’abast dels nostres alumnes les eines necessàries per tal d’interpretar la realitat de la manera més rigorosa i reflexiva possible. El treball entorn la figura de Charles Darwin i els seus apunts científics ens hi poden ajudar, i molt.

dissabte 6 de desembre de 2008

Carta al pares

Des d'aquí vull recomanar fervorosament el llibre de la psicòloga Maria Jesús Comellas, per la seva claredat i certesa en les seves opinions i reflexions. Només el títol mereix un crítica. "Carta a una mestra" corre el perill de ser, només, lectura obligatòria als qui exercim la professió. "Carta als pares" hauria sigut el títol més encertat per tal d'incitar als pares i també mestres, a llegir les paraules tant sàvies de la Dra. Comellas.

Carta a una mestra
Maria Jesús Comellas
Columna

Els valors i la crisi

Adjunto un article molt interessant sobre els valors i la crisi de Salvador Cardús que he llegit avui, a l'Avui. Una exposició sobre les virtuts que hauríem de tenir en compte quan parlem i reflexionem sobre els valors i la societat d'avui dia.
Comparteixo amb el sociòleg les seves paraules: "El vector educatiu va de la virtut al valor, i no a la inversa. Però ja se sap: l'apel·lació emfàtica als grans valors es pot fer sense riscos, no exigeix cap coherència entre allò que es defensa i allò que es fa, pot ser un mer bla, bla, bla, mentre que l'educació de les virtuts exigeix una vida exemplar a l'educador."
Entenem per educador la mestra, el pare, la mare, l'entorn social proper al nen. No només l'escola ha de seguir la direcció d'aquest vector educatiu, sinó que tots en som responsables.

http://paper.avui.cat/article/dialeg/147601/educar/temps/crisi.html

dilluns 14 de gener de 2008

Els Mestres de la República


Aquestes festes ha caigut a les meves mans el llibre: "Els Mestres de la República en imatges"de Raimon Portell i Salomó Marqués. (ARA Llibres) que acompanya "Els Mestres de la República" a la meva biblioteca. És un llibre fantàstic però alhora també trist com ho demostren les fotografies en blanc i negre de la República en guerra. Però també hi ha il·lusió i esperança en la lluita per una escola nova. El final però, ja el coneixem. La dictadura va acabar amb aquella meravellosa tasca educativa atemptant contra la vida d'aquells mestres. És la nostra feina, recordar-los i sobretot, recuperar la seva escola nova per tal de posar en pràctica un dels seus eixos principals, la defensa de l' escola pública i laica.


divendres 14 de desembre de 2007

Educar o bufetejar?

Llegeixo en un article de "El País", "EL bofetón aún tiene defensores", que la bufetada és, per alguns, un recurs per educar els seus fills. Personalment no crec que aquest acte físic sigui pedagògic tal i com ens diu Fernando Savater a l'article, i no comparteixo la idea que la bufetada s'entengui com un recurs educatiu. Si volem transmetre un valors als nostres fills i alumnes per tal de construir una societat en la qual el respecte, la solidaritat i la igualtat prevalguin per damunt del despreci, la nostra actitud ha de ser respectuosa vers ells perquè entenguin i s'adonin que, per resoldre un conflicte la violència no hi té cabuda. Entenc l'ús de la bufetada com una despreocupació per educar els fills, algú que llença la tovallola i ja no parla d'educació sinó que utilitza la violència perquè ha fracassat a l'hora de buscar i trobar altres recursos, ara sí, pedagògics com el diàleg per establir unes normes i respectar-les.
Em limito a escriure la definició de "bufetada" que trobo al Gran Diccionari de la Llengua Catalana:
donar una bufetada (a algú) fig Fer-li un gran menyspreu.
Això no és el que jo entenc per educar.

dimarts 22 d’agost de 2006

Un record per la Marta Mata

Ja fa dies que la Marta Mata ens va deixar però mai no es prou tard per recordar una gran pedagoga i la seva formidable tasca en el camp de la pedagogia a les escoles catalanes.
Des del meu petit espai de reflexió vull donar-li les gràcies per lluitar i sobretot per creure en una nova i millor visió de l'educació a les escoles.
Tot recordant, faig un cop d'ull a l'àlbum de fotos que hi ha a casa els meus pares i allà la trobo, en una fotografia al costat del meu pare en un míting del PSC, a Castellterçol.
Jo no et vaig conèixer, però m'hagués agradat molt.